Passeig marítim (L’arbre i el bosc)

Tot tornant a la realitat imaginem el Port com un bé d’interés comú. Al cap i a la fi el sorollet, el fum i l’impacte visual ens afecta a tots, sense distincions de classe. També imagine que un govern socialista, a qui se suposa una preocupació mediambiental marcada, vulga resoldre els anys d’abusos urbanístics i de desfeta de la costa d’aquesta península tan ibèrica. Jo, però, inocentment pensava que des de Madrid, des d’un ministeri que pateix per tots els espanyols i també per la memòria històrica, hom analitzara la realitat de cada trosset d’aquesta costa immensa i, aplegats al nostre terme, fóra conscient que hem estat, des de principis del XX, saquejats, robats, estafats, devastats i depredats..per l’acció indirecta del port veí.

No, no estic fent un discurs retrògrad i reaccionari davant el suposat progrés. Altrament, pensava que una política mediambiental amb una declarada base ecològica ajudara a millorar les maleses de la desfeta humana. Als Estats Units, tan poc socialistes, comprenen que els ports són desfetes de l’equilibri costaner i refan la malesa tot aportant les arenes que s’amuntonen a una banda del port i falten a l’altre costat. També els veïns de Borriana saben que el port frena en l’Arenal el que havia de passar a la Serratella. Des de fa dècades els almassorins veiem com davant el Pinar de Castelló la costa guanya metres a la mar, els mateixos que la mar ens guanya a nosaltres. No reivindiquem l’observatori ni el camp de futbol ni… però, potser, caldria que el ministeri ho tinguera en compte i no vulguera rematar el ferit…

Potser caldria una miqueta d’allò que diuen ‘Discriminació positiva’.

Jesús Bernat (veí de vora mar)