Caminant pel passeig

Acabe d’empendre el meu ‘passeig marítim’. Com cada dia recórrec el Muro fins les Goles. Els conductors em passen fregant i ofesos que algú ocupe el que és dels cotxes. No atenen el senyal de quaranta perquè en aquest poble ja fa temps que ningú atén a res.

Arribe a la zona de seguretat. Mentre sortege un seguit de ‘recaos’ de gos em sent protegit per una fila de birles blaves que marquen l’espai per caminar. Hi resta un carril de sentit únic per als cotxes. Hi ha un tram de l’Avinguda Mediterrània que possibilita aquesta obvietat. 25 anys, 25…

Fa vint-i-cinc anys (1984) que hauria d’estar oberta tota la Mediterrània però resulta més fàcil embolicar a la gent amb el passeig Marítim que donar la solució més òbvia. Si l’avinguda estiguera oberta amb un sentit únic per vora mar tots tindríem espai per passejar i no caldria tirar cases ni parets, però no convé parlar de la Mediterrània perquè aixina ho podem culpar als de Costes, aquells que tenen un altre color polític.

I en tornar fa garbinet i l’airet porta l’arena de la platja al Muro… Aquest matí un alumne em deia que si era veritat allò de les plantes que aguanten la terra i no deixen que les pluges se l’emporten. Sí, Vicent. I també m’ha dit si era veritat allò de les plantes que creixen a la platja i aguanten l’arena. Sí, Vicent. I també si l’ajuntament de Castelló havia plantat a la platja per crear dunes. Sí, Vicent…On vols anar a parar? És que en Almassora a la platja ho polvoritzen, tiren herbicida per a matar les plantetes, que diuen que fan lleig..i ara estan socarrades i no aguanten l’arena.

I ara vindran dies de parlar del Passeig Marítim i l’avinguda Mediterrània seguirà silenciada mentre corre el rellotge d’arena del Muro.

Jesús Bernat, veí de vora mar