EL 5 de Septiembre de 2009 tuvo lugar una Marcha Ciudadana Reivindicativa contra el Polígono del Serrallo en la playa de Almassora. Con una participación de unos 200 vecinos, la marcha partió del camino de Benafelí hasta la valla del polígono petroquimico del Serrallo. Desde hace años venimos soportando los olores, ruidos, humos, gases que se emiten desde el Serrallo de toda la vida. Además, en la Dársena Sur del puerto de Castellón se están instalando nuevas industrias contaminantes y peligrosas como la planta de biodiesel, dos moliendas de clinker, un almacén de fertilizantes y ahora una fabrica de fertilizantes, lo que aumenta los problemas de contaminación del aire, los ruidos, además de los riesgos para la seguridad de los ciudadanos, ya de por si amenazada, como se puede comprobar en los Planes de Emergencia Exterior de las empresas del Serrallo. Ver video de la marcha Vista nocturna desde el camino Catalans de Almassora de las «emanaciones» del polígono industrial del Serrallo.

Descargar La Vila-roja

Acabe d’empendre el meu ‘passeig marítim’. Com cada dia recórrec el Muro fins les Goles. Els conductors em passen fregant i ofesos que algú ocupe el que és dels cotxes. No atenen el senyal de quaranta perquè en aquest poble ja fa temps que ningú atén a res.

Arribe a la zona de seguretat. Mentre sortege un seguit de ‘recaos’ de gos em sent protegit per una fila de birles blaves que marquen l’espai per caminar. Hi resta un carril de sentit únic per als cotxes. Hi ha un tram de l’Avinguda Mediterrània que possibilita aquesta obvietat. 25 anys, 25…

Fa vint-i-cinc anys (1984) que hauria d’estar oberta tota la Mediterrània però resulta més fàcil embolicar a la gent amb el passeig Marítim que donar la solució més òbvia. Si l’avinguda estiguera oberta amb un sentit únic per vora mar tots tindríem espai per passejar i no caldria tirar cases ni parets, però no convé parlar de la Mediterrània perquè aixina ho podem culpar als de Costes, aquells que tenen un altre color polític.

I en tornar fa garbinet i l’airet porta l’arena de la platja al Muro… Aquest matí un alumne em deia que si era veritat allò de les plantes que aguanten la terra i no deixen que les pluges se l’emporten. Sí, Vicent. I també m’ha dit si era veritat allò de les plantes que creixen a la platja i aguanten l’arena. Sí, Vicent. I també si l’ajuntament de Castelló havia plantat a la platja per crear dunes. Sí, Vicent…On vols anar a parar? És que en Almassora a la platja ho polvoritzen, tiren herbicida per a matar les plantetes, que diuen que fan lleig..i ara estan socarrades i no aguanten l’arena.

I ara vindran dies de parlar del Passeig Marítim i l’avinguda Mediterrània seguirà silenciada mentre corre el rellotge d’arena del Muro.

Jesús Bernat, veí de vora mar

Com el seu nom indica, un espai batejat com ‘passeig marítim’ hauria d’ésser un lloc on el ‘vianant’, ‘caminant’ o ‘passejador’ tinguera una clara preferència sobre els cotxes, les motos i altres màquines, que ja disposen de les carreteres com a lloc idoni del seu ús. L’estiu, temps habitual de vacances, i les ciutats que es tenen per sostenibles aconsellen l’abandó de les màquines en favor del ciutadà-vianant. No ens hauríem d’escandalitzar, per tant, si volem anar guanyant els carrers per als vianants, passejadors i caminants. Des de fa uns anys, la pràctica de l’estiuejant que passeja per vore la mar i xerrar, camina per prescripció facultativa o, rabent i celerós, corre per esport, és un fet que ha anat omplint el Passeig Marítim de vianants. Aquestes persones humanes han de alternar les mirades a l’horitzó o a la nova villa amb les que vigilen el cotxe que corre cap a ells o aquell que es troba, usualment, mal aparcat. També som conscients de les grans inversions que han fet veïnes ciutats per tal d’aconseguir uns magnífics passejos amb diversos jardins, pasarel.les, pantalans i demés mobiliari urbà que tan alegra els pobles costaners. No pretenem, hores d’ara, inversions milionàries en espais on urgeix més la protecció costanera. No volem, però, renunciar a allò que significa un passeig. Volem presentar, per tant, un model sostenible, senzill, barat, provisional i immediat. Enguany ja podríem disfrutar, els almassorins, les almassorines i aquells forasters que tinguen a bé visitar-nos, d’un provisional-passeig consistent en un ample de 2 o 4 metres, segons els trams ho permeten, al llarg de tot el Passeig Marítim.

1. Només caldria, en un primer moment, pintar una franja molt visible en terra.
2. Es podria remarcar i, també guardar la seguretat del vianat, amb uns pilonets
3. Caldria fixar, clarament, els aparcaments de cotxes que tenen, entre l’actual vial i les tanques de les villes (línia de fanals), un ample sobrat. També caldria aprofitar els aparcaments dels carrers transversals. Per últim, si hom ho creu convenient, podrien habilitar-se alguns solars que, ara, només són nius de rates.
4. El carril de quatre metres es podria fixar en aquells trams que disposen d’un carrer paral.lel que poguera replegar el trànsit de sentit contrari. Proposem, per tant, una única direcció en aquestos trams (vg. plànol adjunt)
5. El carril de 2 metres quedaria per als trams que no tenen l’alternativa d’un carrer paral.lel a l’interior.
6. Existeixen alguns trams, com ara el Xopar, que per la seua amplària podrien rebre la doble direcció, l’aparcament i el carril per a vianants, passejadors i caminants.
7. Som coneixedors de les mancances d’alguns trams, esfaltat de l’Avgda. Mediterrània o talls com el de darrere del Bar Xapa. Amb tot, hi ha alternatives o solucions d’aquestos problemes.
8. Aquestes mesures, efectivament, caldria complementar-les amb un compliment estricte dels conductors pel que fa a la limitació de la velocitat i al correcte ús dels aparcaments.
9. Aquest compliment precisa del recordatori constant, en un primer moment, i de la sanció, si cal, per part de les forces encarregades de vetllar pel trànsit al nostre poble.
10. La inversió en el passeig seria mínima i propiciaria poder disfrutar més d’aquesta nostra mar Mediterrània, gaudir del passeig i fruir amb la conversa del veïnat.

Aquesta proposta fou tramesa com a moció al Ple Ordinari del dia……. en el qual va ser aprovada. Tal i com fou aprovada va estar oblidada i hem tingut un altre any de passejos d’obstacles continuats, algun accident, velocitats excesives malgrat la presència policial i tubs sorollosos de motos rabentes. A l’any que ve, més! Jesús Bernat (veí de vora mar)

De tots és conegut allò de l’arbre que no ens deixa veure el bosc. Darrerament a Almassora hi ha molt d’enrenou amb un avantprojecte d’un futurible Passeig Marítim. Mentre la gent pot aplegar a discutir per si passejar, sense que els cotxes el xafen, li costa un metre del jardí o un pam de la terrassa, prop de la ratlla del terme el Port ha guanyat dos milions de metres quadrats (2.000.000) només en la darrera realització. Si els repartirem al llarg dels 3.300 metres del Muro els almassorins i almassorines –els de Fàtima i els de Santa Quitèria, els de Mos Quedem i els del Pla de la Torre, els Clafidors i la Penya el Caragol, l’Esmeralda i las Amas de Casa…, tots..(tothom i tota dona) fins i tot l’ajuntament- guanyaríem uns 600 metres d’aquest Mare cada vegada menys Nostrum: Quina barabaritat! Recuperaríem, clar està, aquell mur antic que encara molts hem vist remullat a una quinzena de metres davant l’actual; també algú assenyalaria el punt exacte on hi havia la galera de tomaques, l’espai on Sarpotes deixava la barca o ell lloc on l’auelo lligava l’haca amb el carro voltat de canyars abans de córrer cap a la mar. Hi hauria, clar està, lloc per al passeig i per a un observatori, per a un pinar i per a un camp de futbol…fins i tot per al golf.

Tot tornant a la realitat imaginem el Port com un bé d’interés comú. Al cap i a la fi el sorollet, el fum i l’impacte visual ens afecta a tots, sense distincions de classe. També imagine que un govern socialista, a qui se suposa una preocupació mediambiental marcada, vulga resoldre els anys d’abusos urbanístics i de desfeta de la costa d’aquesta península tan ibèrica. Jo, però, inocentment pensava que des de Madrid, des d’un ministeri que pateix per tots els espanyols i també per la memòria històrica, hom analitzara la realitat de cada trosset d’aquesta costa immensa i, aplegats al nostre terme, fóra conscient que hem estat, des de principis del XX, saquejats, robats, estafats, devastats i depredats..per l’acció indirecta del port veí.

No, no estic fent un discurs retrògrad i reaccionari davant el suposat progrés. Altrament, pensava que una política mediambiental amb una declarada base ecològica ajudara a millorar les maleses de la desfeta humana. Als Estats Units, tan poc socialistes, comprenen que els ports són desfetes de l’equilibri costaner i refan la malesa tot aportant les arenes que s’amuntonen a una banda del port i falten a l’altre costat. També els veïns de Borriana saben que el port frena en l’Arenal el que havia de passar a la Serratella. Des de fa dècades els almassorins veiem com davant el Pinar de Castelló la costa guanya metres a la mar, els mateixos que la mar ens guanya a nosaltres. No reivindiquem l’observatori ni el camp de futbol ni… però, potser, caldria que el ministeri ho tinguera en compte i no vulguera rematar el ferit…

Potser caldria una miqueta d’allò que diuen ‘Discriminació positiva’.

Jesús Bernat (veí de vora mar)